Gilberto Esparza sobre Plantas nómadas

la intro

B

enestar consumista, desenvolupament i progrés sense límits, grans transformacions del nostre entorn natural al qual pertanyem, mal ús de la tècnica i la ciència, contaminació atmosfèrica, ... tenim un gran problema que nosaltres mateixos creem i que engloba tot allò que ens permet viure: el medi ambient. La nostra civilització ha arribat a uns nivells molt alts de coneixement i tot i així som prou temeraris de morir per el propòsit de voler més. Més quan ja ho tenim tot. Un planeta que ens permet viure l’estem explotant de tal manera que està posant en evidència que no pot treballar al ritme dels nostres capricis. Com més grans són els interessos de l’home més gran és el conflicte entre aquest i la natura. I a grans problemes, grans solucions. Solucions que requereixen protegir la natura, però a més d’això, i segurament molt més complicat, solucions que tinguin com a objectiu canviar la idea actual de l’home, de la cultura, de la societat, integrant com a societat els altres éssers vius i la mateixa natura, modificant conceptes com la justícia, el dret, el deure i la igualtat. El que cal és començar a implantar criteris d’austeritat i respecte per a aconseguir un canvi de mentalitat, de societat, de política i d’economia. Ara és el moment de que l’home es retrobi amb el seu entorn natural per a que no sigui massa tard. S’ha de propagar la consciència de l’estalvi, de l’ecologia, contemplant la natura com a una totalitat que ens fa viure i on nosaltres hi formem part. L’home antinatural ha de posar fi als seus actes. La tecnologia, la ciència, l’art, la filosofia, totes les doctrines han de posar-se al servei de la natura per a que les relacions entre ella i la humanitat siguin plàcides i satisfactòries per ambdós. (...)  L’art, entès com a un mitjà d’expressió personal però on s’hi ha de manifestar els problemes col·lectius, ha de plasmar visualment allò que és important i que succeeix en la seva contemporaneïtat. L’artista ha de ser un “portaveu visual” de la societat a la qual pertany, per tant ha de ser capaç d’aportar solucions als problemes que abans s’han esmentat, treballant paral·lelament o conjuntament amb la ciència i la filosofia i renovant-se constantment. Si el medi ambient i el poc respecte que li em prestat és un dels principals problemes del nostre temps, l’art ha de tractar aquesta dificultat, ha d’informar, ha d’aprofundir-hi, ha d’ajudar a la societat a no encegar-se i a saber destriar la realitat de la ficció, la importància de la irrellevància. Ha de col·laborar a que noves formes de pensament, de cultura i de vida penetrin en l’essència de les persones. (...)

Sònia Ferré, Tecnobiocosmos.

tecnobiocosmos in progress